orbital²

En els anàlegs al blau de Prússia, els dos ions metàl·lics es troben en un entorn octaèdric on els orbitals d estan desdoblats en els orbitals de grup t_2g i e_g (degeneració 3 i 2 respectivament).

Com el lligand cianur és de camp fort l’ió B és d’espín baix i, fins a 6 electrons, només ocupa els orbitals t_2g.

Si tots els electrons desaparellats d’A es troben en els orbitals t_2g, la contribució t_2g-t_2g és, per naturalesa, antiferromagnètica i, com a conseqüència de l’estructura 3-D, el compost és un ferri-imant, sempre que no hi hagi compensació total entre els electrons d’A i de B, cas en el que l’espín total seria nul (S_T = 0).

Si els electrons desaparellats d’A ocupen alguns orbitals t_2g i alguns e_g, la interacció global serà també antiferromagnètica, però menys marcada que en el cas anterior, i el compost serà també un ferri-imant amb temperatura crítica més baixa.

Finalment, quan els electrons desaparellats d’A ocupen només orbitals e_g, la interacció serà ferromagnètica, i el compost serà un ferro-imant.

Per això els ions Cr^III, V^II i V^III, en tenir orbitals t_2g difosos i amb energia similar als ? antienllaçants dels cianurs originen T_c altes.